Aquests dies es parla molt de la televisió. Bé, més que de la televisió, de la forma de veure el futbol per la televisió, que és el que interessa a bona part de la gent. Amb tot l’embolic dels drets televisius i el naixement del canal Gol TV, no hi ha qui s’aclareixi. Que si TDT normal, que si TDT de pagament, que si satèl·lits, que si televisió per Internet… El panorama audiovisual cada dia és més complex.

En els inicis de la televisió, en canvi, tot era més fàcil: només hi havia un canal i per veure’l necessitaves una televisió i una antena per rebre el senyal. Era l’època en què l’Un, dos, tres arrassava. Però avui de canals n’hi ha desenes i hi ha diferents formes de rebre’ls: per l’emissió analògica de tota la vida, per la TDT, per satèl·lit (Canal Satélite Digital) i per Internet (Imagenio, Ono, Jazztel, …).

Aquest moment de transformacions pot ser un bona oportunitat per reflexionar sobre com està canviant la televisió i la nostra forma de mirar-la. Això és precisament el que tractarem de fer en el butlletí d’aquest mes. I posarem especial èmfasi en el paper que juga Internet en tot això. No perquè sigui la nostra especialitat, sinó perquè creiem que és el canal de distribució de continguts amb major potencial de creixement.

La televisió avui

La banda ampla arriba a les llars
Internet competeix amb la televisió gràcies a la banda ampla, que cada dia està més estesa: el 2008 un 40% de les llars d’Espanya en tenia. Amb aquesta velocitat de connexió ha arribat el boom dels programes per compartir fitxers com l’E-mule o el BitTorrent. I amb ells, el disc dur s’ha omplert de sèries i pel·lícules. Segons l’estudi ‘Televidente 2.0‘, de la consultora The cocktail analysis, el 2009 un 79% dels internautes descarreguen continguts audiovisuals i dediquen 6,1 hores setmanals a mirar-los, gairebé el doble que l’any 2008 (3,3 hores). L’ordinador s’ha convertit, així, en una mena de videoclub en línia i en una nova porta d’entrada de continguts audiovisuals.

Es venen més sistemes d’ emmagatzematge
Amb la banda ampla descarregant informació les vint-i-quatre hores de dia, el disc dur s’acaba omplint. I aquí és quan es fan necessaris sistemes t’emmagatzematge extra: CDs, DVDs, pen drives, discs durs externs, etc. Durant els últims anys aquests productes s’han venut com xurros i és estrany trobar una llar amb Internet que no en tingui algun.

De l’ordinador es passa al televisor
Segons l’estudi citat anteriorment, la major part dels usuaris (73%) miren els continguts descarregats a través del mateix l’ordinador. Però és interessant observar que una mica més de la meitat (51%) mira aquests continguts a través del televisor, competint així directament amb les cadenes tradicionals.

Aquest pas, de l’ordinador a la televisió, els usuaris el realitzen de diferents formes:

• CD/DVD: 50%
• Disc dur multimèdia: 33%
• Pen drive: 32%
• Connectant directament l’ordinador a la tele: 25%.

Les emissions de les cadenes perden espectadors
Si un espectador es perd un programa no passa res, se’l pot descarregar després o accedir als portals d’Internet de les cadenes de televisió. Així, aquestes perden audiència i augmenta la televisió a la carta, sigui legal o il·legal. Com a conseqüència d’aquest fenomen, els fans de les sèries, per exemple, miren episodis a ritmes diferents.

El boca orella s’accelera
Internet també està afectant a la forma amb què els espectadors es comuniquen entre si. Molts d’ells participen en xarxes socials en les que opinen sobre les sèries i pel·lícules que més els agraden. Això accelera considerablement l’efecte boca orella, de manera que el temps necessari per que un programa triomfi es redueix. House, per exemple, que s’emetia en una cadena emergent com Cuatro, va trigar més d’una temporada a arribar al gran públic, ara fa uns anys. Si s’hagués estrenat avui, en canvi, el seu èxit segurament hagués arribat molt més ràpid.

La televisió que ve

Internet és el canal del futur
Ni TDT ni satèl·lit. Internet. Cada dia augmentarà més l’ampla de banda i, en conseqüència, la capacitat de rebre continguts audiovisuals a través d’aquest canal.

Els televisors estaran connectats a la Xarxa
Ja hi ha fabricants que, per estalviar a l’usuari el moviment d’informació de l’ordinador a la tele, aposten per oferir directament televisors amb disc dur i connexió a Internet, amb navegadors especialment adaptats com l’Opera. Quan, en un futur pròxim, puguem gaudir d’un ample de banda suficient, aquesta funcionalitat serà molt interessant.

L’ample de banda necessari per veure continguts audiovisuals varia en funció la qualitat de l’emissió. Si es fa servir, per exemple, l’estàndard Mpeg-4 per a la compressió i codificació del vídeo, aquests serien els megabits per segon necessaris:

• Televisió normal (SDTV): 1.5 Mbps
• Alta definició (HDTV): 8 Mbps

Cal tenir en compte que aquesta xifra s’ha de multiplicar pel nombre de receptors d’una casa, és a dir, si dos televisors veuen canals diferents, l’ampla de banda consumit es multiplica per dos. A aquestes xifres s’hi ha de sumar, a més, l’ample de banda consumit per la navegació per Internet i per la telefonia a través d’IP, si es té contractada.

Les llicències d’emissió perdran importància
L’espai radioelèctric és limitat, la qual cosa limita el nombre màxim de canals de televisió i ràdio disponibles. D’aquesta manera es fa necessari que algú, sovint el govern de torn, assigni llicències d’emissió a mitjans de comunicació, tant públics com privats.

Internet, en canvi, és un espai il·limitat, de manera que no cal repartir llicències. Així, qualsevol empresa podrà crear el seu propi canal de televisió sense demanar permís a ningú i l’oferta disponible serà molt més variada.

Es crearan noves plataformes de distribució de continguts
Tard o d’hora apareixerà a Espanya un iTunes o un Spotify per a pel·lícules. Això permetrà als usuaris accedir a una televisió a la carta de veritat i pagar només pel que volen veure. El ‘tot gratis’ que existeix actualment probablement canviarà en el futur perquè la legislació relativa a l’intercanvi de fitxers s’endurirà. A la vegada, el preu dels continguts audiovisuals baixarà i acabarà sent més còmode adquirir continguts de forma legal que fer-ho de forma clandestina.

Perception ha iniciat una nova col·laboració amb Nestlé per posar en marxa el web del sorteig LotoBONKA.

El sorteig repartirà cent onze premis directes, distribuïts en cent de 250€, deu de 1.000€ i un de 25.000€. Cada paquet de BONKA inclou un número per participar-hi. El sorteig se celebrarà el proper 7 de juliol.

Sort a tots el que concurseu!

Perception ha desenvolupat la botiga virtual per a l’empresa Intelservice del Grup Unicamp. Intelservice és una empresa especialista en productes d’acollida/amenities per als hotels.

Intelservice és distribuidor a Espanya de marques com l’Occitane, Korres, Gilchirst & Soames, Algotherm, Olivia i Dove.

La botiga virtual permet a hotels, cases de turisme rural i altres clients d’Intelservice poder comprar directament per la web.

El web està realitzat amb un disseny elegant, d’acord amb la categoria dels productes que s’ofereixen.
Podeu veure tots els detalls i els productes en el web www.productosdeacogida.com.

El passat 20 de setembre Perception va fer vuit anys. No són gaires per una empresa, però el temps a Internet corre més ràpid i passen més coses. I si no t’ho creus, et recomanem que continuïs llegint el butlletí d’aquest mes, que està dedicat a repassar com ha canviat Internet els últims vuit anys.

Creiem que és una bona forma de mirar les coses en perspectiva per veure-les amb més objectivitat. D’aquesta manera resulta més fàcil distingir les modes passatgeres del avenços reals que han canviat la nostra vida digital.

I ja que mirem enrere, aprofitarem per recordar com era Internet en els seu inicis. Quin aspecte tenien els webs de l’any 2000, què es portava, com navegàvem o com xatejàvem abans de que aparegués el Messenger.

Navegàvem menys i en pitjors condicions

En el 2000 només el 10% de les llars espanyoles tenien accés a Internet. I de les que hi accedien, la majoria ho feien a través de mòdem, a una velocitat 50 vegades més lenta que la majoria de connexions ADSL actuals . (Per no parlar d’allò tan molest que era que no et poguessin trucar per telèfon mentre navegaves per Internet. Quantes discussions domèstiques va provocar allò!)

Com a dissenyadors web, aquelles circumstàncies adverses ens van obligar a construir webs més lleugers, que es descarreguessin més ràpid i que fessin més agradable l’experiència de navegar.

Fonts: Informes de la societat de la informació de la Fundación Telefónica, dels anys 2000 i 2007

Encara utilitzàvem el Netscape Navigator

El Netscape Navigator era un navegador que en el 2000 encara tenia una quota de mercat respectable a Catalunya. Però la veritat és que cada dia que passava perdia més usuaris, que es passaven a l’Internet Explorer de Microsoft, que venia instal·lat de fàbrica en la gran majoria d’ordinadors.

El navegador Netscape

Ara el Navigator està pràcticament extingit i, tot i que donava molts maldecaps als que ens dediquem a fer webs, el recordem amb simpatia. Per a molta gent va ser l’eina amb la que van entrar per primer cop a Internet. I, gràcies a la gent de Softcatalà, va ser el primer navegador que es va traduir a la nostra llengua.

Avui la majoria de gent fa servir el navegador de Microsoft (73%) i una minoria, el Firefox (19%).

Gairebé ningú no coneixia el Google

Logo de Google (2001)

Tot i que Google es va fundar el 1998, l’any 2000 tenia una quota de mercat minúscula a Espanya. La majoria de la gent feia servir com a porta d’entrada a Internet directoris com el Yahoo! o grans portals com el de Terra.

Terra (2000)

Avui Google té una quota de mercat del 99% a Espanya, la més alta de tots els països en els que està present l’empresa. Això significa que pràcticament totes les cerques es fan a través d’aquest cercador. Google ha esdevingut una eina tan familiar per navegar per la Xarxa que fins i tot hi ha usuaris que creuen que Google i Internet són la mateixa cosa!

Per aquest motiu hi ha tants clients que ens contracten per aparèixer a les primeres posicions de les cerques de Google: en molts casos, si no estàs entre les tres primeres pàgines de Google, és com si no existissis.

Publicar continguts a Internet era més complicat

L’any 2000, si volies publicar continguts a Internet havies de tenir nocions d’HTML. I, és clar, no tothom en tenia, de manera que s’acabaven publicant menys continguts i els col·lectius amb menys coneixements tècnics no tenien gaire representació a la Xarxa.

Avui això ha canviat radicalment. Hi ha eines per crear pàgines sense necessitat de tenir coneixements tècnics, com el gestor de continguts que hem desenvolupat a Perception. D’aquesta manera, els nostres clients poden tenir el seu web al dia sense dependre de cap empresa externa. I un web actualitzat resulta més útil als visitants, que el perceben com una eina viva que respon a les seves necessitats.

Hi havia menys empreses amb web pròpia

L’any 2001 només el 24% de les empreses espanyoles tenia web propi. Avui, tot i que estem lluny de la mitjana europea (64%), el percentatge pràcticament s’ha doblat (47%).

Les empreses han pres consciència de la importància d’estar a Internet, encara que només sigui amb un web petit en el que apareguin les dades de contacte i els serveis que ofereixen.

I no només ha augmentat la quantitat, sinó que també ho ha fet la qualitat. En el 2000 encara trobàvem empreses que confiaven el disseny del seu web a amateurs: familiars, amics o treballadors de la pròpia empresa. Avui això és menys freqüent. La gent comença a ser conscient que fer un web és una tasca que requereix la participació d’especialistes: dissenyadors visuals, redactors, programadors, maquetadors, experts en posicionament a Internet, etc.

Les empreses també s’han adonat de la importància de tenir domini propi. Fa vuit anys era habitual trobar adreces d’empreses del tipus http://wanadoo.es/nom-de-la-empresa. I amb les adreces de correu electrònic passava una cosa semblant. Moltes empreses feien servir adreces amb el domini de Terra, Yahoo o altres proveïdors. Però avui disposar de domini propi és signe d’empresa seriosa i el cost és molt baix, així que no és estrany que la majoria d’empreses hagin adquirit el seu.

Les imatges animades estaven de moda

S’ha de reconèixer que les imatges animades tenen la seva gràcia, però perquè un web tingui èxit cal alguna cosa més que un gosset movent la cua. Tot i això, l’any 2000 estaven de moda i ens trobàvem clients que ens les demanaven per als seus webs.

Avui la situació ha canviat força. Els clients cada dia són més conscients de la importància de satisfer les necessitats dels seus clients perquè el seu web tingui èxit. La resta, com les imatges animades, és prescindible.

Els webs eren més estrets

Les pantalles de fa vuit anys eren més petites i els dissenyadors ens hi havíem d’adaptar construint webs més estrets.

Avui, quan veiem un web d’aquella època, ens sembla minúscul!

Generalitat de Catalunya (2001)

Es feien presentacions animades

En el 2000 hi havia molts clients que demanaven per al seu web una presentació animada que donés la benvinguda als visitants. N’hi havia que estaven molt treballades i eren espectaculars, però el visitant acostumava a fer clic sobre el vincle ’saltar presentació’. Perquè no s’ha d’oblidar que Internet no és la tele: l’usuari té pressa i vol satisfer la seva necessitat informativa tan ràpid com sigui possible.

Per aquest mateix motiu gairebé s’han extingit les pàgines de selecció d’idioma. Avui l’usuari accedeix directament als continguts de la pàgina i, si vol canviar d’idioma, ho pot fer des de qualsevol secció.

Es xatejava per l’IRC

En el 2000 el Messenger no tenia tanta popularitat com ara. La gent que volia xatejar per Internet havia de connectar-se a un canal IRC a través d’algun programa com el popular mIRC.

El programa mIRC

Avui es parla molt de la web 2.0 i ens la venen com si fos un fenomen totalment nou. Per això creiem que val la pena recordar les primeres eines de participació disponibles a Internet, com és el cas de l’IRC, els grups de discussió Usenet o les llistes de distribució.

Proliferaven les finestres emergents

En el 2000 hi havia moltes webs que a l’entrar-hi obrien automàticament finestres emergents o pop-ups. La majoria de vegades era publicitat. El creador d’aquest invent pervers devia pensar ’si planto una finestra al davant dels visitants, no tindran més remei que mirar els seus continguts’.

Però sí que hi va haver remei. Era una forma de comunicació tan impertinent que el mercat va buscar una solució: els navegadors moderns com l’Explorer 7 i el Firefox ja vénen de sèrie amb un bloquejador de finestres emergents.

Avui la publicitat aposta per altres estratègies, com demostra l’èxit de l’AdSense i l’Adwords de Google, eines que insereixen anuncis de forma més discreta, tenint en compte els continguts d’un web o les cerques que realitzen els usuaris.

S’utilitzaven comptadors de visites

Comprovar que el teu web té visites fa molta il•lusió. I si en tens moltes, fins i tot en pots presumir. Per això van tenir èxit els comptadors de visites, que acostumaven a situar-se al peu de la pàgina.

Avui ens continua interessant saber quanta gent visita el nostre web, però utilitzem eines més sofisticades com el Google Analytics, que permet als nostres clients conèixer amb molta precisió el comportament dels visitants del seu web: quanta gent hi entra, quant temps s’hi estan, quines pàgines visiten, d’on provenen, etc.

I en els propers vuit anys…

Ningú no sap què passarà en el futur, però és divertit jugar a imaginar com serà: accés a Internet més econòmic , més usuaris connectats, més dispositius per accedir-hi, major ampla de banda, cerques més intel·ligents, etc.

En tot cas, esperem ser aquí per poder-t’ho explicar d’aquí a vuit anys. Gràcies per la teva confiança i fins el proper mes!

Tinc un amic que anys enrere era aficionat a la Xibeca i que ara s’ha apuntat a un curs de tast de vins. L’altre dia em va dir una frase que va sentir a classe i que vaig trobar molt suggeridora: deia que els sabors dels vins no es poden descriure, sinó que només es poden comparar. És a dir, l’única forma d’explicar un nou sabor és comparant-lo amb altres sensacions que ja hem experimentat en el passat. Interessant. Però no fem el mateix amb la resta de coses noves que se’ns presenten a la vida? No prenem un referent conegut i, a partir d’allà, ubiquem les novetats en el nostre mapa del món particular?

En el butlletí d’avui parlarem precisament d’aquest fenomen aplicat al camp del disseny web. Perquè fer una pàgina web és una cosa relativament nova, de manera que hi ha moltes persones que a l’hora de plantejar un projecte web prenen com a referent el món de la impremta perquè els resulta més familiar. De fet, la mateixa expressió ‘pàgina web’ delata clarament quina és la seva font d’inspiració. És comprensible: fa més de cinc-cents anys que s’imprimeixen pàgines a Europa i només quinze que es fan webs.

Així, per a molta gent fer una pàgina web acaba sent una cosa semblant a fer un catàleg, una revista o un tríptic. Però això comporta certs riscos perquè les limitacions del mitjà imprès es poden traslladar al mitjà web, amb la qual cosa es desaprofiten moltes de les potencialitats d’Internet. A continuació farem un repàs dels principals prejudicis que provenen de l’àmbit de la impremta i que són perjudicials a l’hora de plantejar un projecte web. Si en prens consciència, et serà més fàcil superar-los i alliberar-te de les limitacions que imposen.

Prejudici 1: “l’espai de treball té mides fixes”

Un document per ser imprès té una mida fixa: A3, A4, A5, etc. Dins d’aquest espai el dissenyador situa els diferents elements de la pàgina per aconseguir la composició que li sembla més adequada. En un web, en canvi, les mides de l’espai de treball no són tan clares: hi ha monitors de diferents mides o fins i tot hi ha qui navega a través del mòbil o altres dispositius. I el que és més important, l’espai vertical és potencialment il·limitat i els usuaris s’hi mouen a través del scroll, la roda del ratolí, el trackpad dels portàtils o altres interfícies similars.

Conseqüències d’aquest prejudici: webs d’alçades molt reduïdes que prenen com a referent un full A4. En conseqüència, es limita la quantitat de continguts que es poden posar a cada pàgina i cal crear més seccions. I a més seccions, major és el temps que l’usuari perd en passar d’una pàgina a una altra.

Prejudici 2: “posar més informació encareix el projecte”

Quan es tracta d’imprimir, a major nombre de pàgines major és el preu del producte. A més, les pàgines pesen i ocupen espai, de manera que a partir d’un cert volum resulta incòmode afegir més continguts.

En l’entorn web, en canvi, el cost d’afegir continguts és molt menor perquè es tracta d’informació en format electrònic, que es mesura en bits. I el preu del bit és clarament inferior al preu del centímetre quadrat: mil paraules en format electrònic, per exemple, són molt més barates que mil paraules impreses.

Així, et recomanem aprofitar aquesta circumstància per explicar amb detall els serveis o productes que ofereix la teva empresa. Els teus clients ho agrairan, perquè els quedarà més clar qui ets i què ofereixes; i tu notaràs que disminueix el nombre de trucades sol·licitant la mateixa informació.

Conseqüències d’aquest prejudici: webs amb pocs continguts que no expliquen prou bé ni què ofereixes ni qui ets.

Prejudici 3: “un cop acabat el document no podrem fer canvis”

Els treballs en paper no es poden modificar un cop impresos. Això explica que es dediquin molts esforços a revisar els documents abans d’enviar-los a la impremta: la maquetació, la tipografia, el color, la ortografia, etc. I quan tot això és a punt, el producte s’imprimeix i llestos.

En el cas dels webs, la cosa és molt diferent. Les revisions necessàries abans de penjar una pàgina són similars, tot i que la pressió és menor perquè és possible esmenar petits errors un cop s’ha publicat. Però la veritable diferència respecte el material imprès està en el manteniment que cal dedicar al web un cop aquest s’ha penjat. És necessari renovar els continguts periòdicament, mantenir la informació al dia i respondre a les noves necessitats que van sorgint al llarg dels temps. D’aquesta manera, al final s’acaba dedicant més temps a la conservació de la pàgina que a la seva creació.

Conseqüències d’aquest prejudici: continguts dels webs caducats: productes que ja no existeixen, notícies que ja no interessen o esdeveniments que ja han passat. Tot això ofereix una imatge de deixadesa que perjudica la imatge de l’empresa.

Prejudici 4: “el destinatari no interactuarà amb el producte”

Ningú espera realitzar accions a través d’un catàleg o un tríptic. És cert que hi ha excepcions, com els vals de descompte dels diaris o els formularis de subscripció a una revista, però en general només fem servir els materials impresos per consultar informació.

L’entorn web, en canvi, a més d’oferir la possibilitat de consultar continguts permet realitzar transaccions: comprar un bitllet d’avió, comprar entrades per a concerts, buscar pisos que s’ajustin a les nostres necessitats, fer la reserva d’un hotel, etc.

Aquestes transaccions poden ser de gran valor per a l’empresa perquè automatitzen processos i estalvien temps i recursos. I a la vegada, també són de gran utilitat per als teus usuaris, que guanyen en comoditat i independència.

Conseqüències d’aquest prejudici: webs estàtics que actuen com un fulletó corporatiu, però a Internet.

Prejudici 5: “només podem posar textos i imatges”

En treballs d’impremta només s’hi pot posar textos i imatges. (Filant molt prim, podem dir que també es pot jugar amb el tacte, fent servir diferents textures de paper; i amb l’olfacte, incorporant determinats olors a les pàgines.)

En una pàgina web, en canvi, és possible utilitzar més recursos: arxius de so, animacions i vídeos. Aquesta varietat de mitjans enriqueix la comunicació i permet a l’empresa triar el format més convenient per a cada situació. Un vídeo, per exemple, pot il·lustrar millor el funcionament d’un telèfon mòbil que 1000 paraules explicant les seves especificacions, com es pot veure en el web d’Apple amb el seu iPhone.

Conseqüències d’aquest prejudici: webs en els que tota la comunicació és realitza a través de textos i imatges. En alguns casos, hi ha conceptes que es podrien transmetre millor fent servir altes mitjans.

Prejudici 6: “utilitzar més colors resulta més car”

Aquest prejudici només afecta a certs dissenyadors gràfics. El seu origen està en el cost afegit que implica fer servir més colors en treballs d’impressió. Des del punt de vista econòmic, no és el mateix imprimir un tríptic a dues tintes que fer-ho en quadricromia.

Però en l’àmbit del disseny web no té sentit aquesta limitació. El dissenyador pot escollir entre més de setze milions de colors sense que augmenti el cost del projecte.

S’ha de tenir en compte, no obstant, que el tractament del color en pantalla varia respecte al del color imprès. Els colors que es fan servir en pantalla estan definits en RGB (vermell, verd i blau) i els que es fan servir en impressió ho estan en CMYK (cian, magenta, groc i negre) o Pantone. A més, cal tenir present que alguns colors que resulten atractius en paper es tornen més lluminosos quan es traslladen a la pantalla de l’ordinador i fins i tot poden arribar a molestar a l’usuari.

Conseqüències d’aquest prejudici: Webs que utilitzen una paleta de colors uniforme, en els que es desaprofiten les possibilitats comunicatives del color.

Prejudici 7: “llegir en paper és com llegir en pantalla”

Llegir un text imprès és molt més còmode que llegir-lo en pantalla, principalment perquè la resolució dels monitors és molt menor. A més, naveguem per Internet amb pressa i el temps que dediquem a una pàgina web és menor al que dediquem a una pàgina impresa.

Tot això fa que la forma d’escriure textos destinats a Internet hagi de seguir unes regles particulars: cal ser concís, dividir els continguts en petites unitats significatives, utilitzar títols per etiquetar blocs de continguts, fer servir llistes per mostrar ítems i taules per organitzar dades.

Cal tenir en compte, a més, que la mida de la tipografia ha de ser lleugerament superior a la que s’utilitza en el mitjà imprès, i que el seu color ha de tenir un major contrast per aconseguir una bona llegibilitat.

Conseqüències d’aquest prejudici: redacció inadequada per al mitjà web i disminució de la llegibilitat: tipografies petites amb colors que contrasten poc amb el color de fons.

Quan fer servir PDF?

Els arxius en format PDF estan pensats per ser impresos. Per tant, el seu ús a Internet s’hauria de limitar a documents que l’usuari necessitarà imprimir i que tenen una maquetació molt definida (formularis, fitxes tècniques de productes, versions electròniques de catàlegs, etc.)

Projecte destacat

Perception ha dissenyat el web de l’Ajuntament de Castellterçol. El repte més important del projecte va ser desenvolupar un gestor de continguts que facilités el manteniment de la pàgina. Amb la nova eina resulta més fàcil publicar continguts i el web s’ha convertit en una eina de gran utilitat per a tots els ciutadans.

El teu web necessita passar pàgina?

A Perception tenim la inspiració que necessites per plantejar el teu nou web. Entra al nostre web o truca’ns al 93 846 68 93.

Diuen els entrenadors de futbol que “l’equip que guanya no es toca”. I el mateix succeeix en el terreny del disseny web: quan un web satisfà les necessitats de l’empresa i dels seus clients, el millor és no fer grans canvis.

Però també és cert que arriba un moment en què el web necessita una renovació. Potser perquè els pedaços que hi vas posant ja no són suficients o bé perquè la imatge que projecta no correspon a la que desitges per a la teva empresa. En tot cas, arribats a aquest punt és important jutjar el teu web amb imparcialitat per tal de detectar-ne els aspectes millorables i, més important encara, conservar aquelles coses que funcionen. Perquè més que una revolució del web, cal fer-ne una evolució intel·ligent.

En aquest butlletí volem donar-te algunes pistes que t’orientaran en aquest procés per tal que els canvis que realitzis siguin profitosos per a la teva empresa.

Detecta el que falla i el que funciona en el web actual
Consulta totes les fonts d’informació que tinguis a l’abast per esbrinar quins aspectes del web actual cal conservar i quins cal millorar. Parla amb els teus clients, estudia les estadístiques del web, reuneix-te amb els treballadors de la teva empresa que estan en contacte amb els usuaris (comercials, recepcionistes, personal d’atenció telefònica, etc). Tot això et permetrà conèixer la teva situació actual i t’ajudarà a orientar el redisseny de la pàgina en la direcció correcta.

Esbrina què necessiten els teus usuaris
Què vénen a buscar els teus usuaris a la teva pàgina? Si aconsegueixes respondre correctament aquesta pregunta, tot el que vindrà després serà molt més fàcil. Per tant, utilitza alguna de les tècniques d’investigació disponibles -entrevistes personals, testos d’usuaris, sessions de card sorting, etc- per aproximar-te a la realitat dels teus clients, detectar quins són els seus principals objectius i conèixer amb quines paraules els formulen.

Planteja objectius a llarg termini
Intenta anar més enllà del dia a dia i tracta d’imaginar-te com serà el web d’aquí un temps, per exemple d’aquí a cinc anys. Aquest exercici t’ajudarà a centrar-te en les coses realment importants per al redisseny de la pàgina i a prioritzar els retocs que aporten valor real a la teva empresa i als teus usuaris.

Decideix com es gestionarà el manteniment del nou web
Un web, a diferència d’un tríptic o un catàleg, és una cosa viva que necessita un manteniment regular. Cal penjar nova informació, treure la que ja està caducada, respondre les comunicacions que provenen del web i analitzar cada cert temps les estadístiques de les visites. Tot això requereix temps i dedicació, de manera que és molt recomanable decidir de bon començament quina persona o equip de persones s’encarregaran d’aquestes tasques. També és aconsellable fer servir un gestor de continguts per mantenir el web al dia. Els gestors de continguts, també coneguts com a CMS, són unes eines que permeten a una persona que no és experta en disseny web modificar les pàgines i crear-ne de noves de forma fàcil.

Utilitza estàndards tecnològics
Ajustar-se als estàndards tecnològics vigents (xHTML i CSS) facilita enormement el manteniment del web perquè el seu ús separa clarament els continguts de la pàgina de la seva representació visual. Això significa que si en un moment donat decideixes canviar radicalment els colors de la pàgina, només t’hauràs de preocupar de modificar un sol arxiu on s’especifica l’estil de la pàgina, mantenint la resta d’arxius intactes. A més, seguir els estàndards afavoreix que el web es visualitzi correctament en dispositius que no són l’ordinador de sobretaula i que cada cop són més freqüents: PDAs, mòbils, Nintendo Wii, etc.

Cuida els textos
Redactar bons textos per al web no és fàcil. No es traca només de no cometre faltes d’ortografia. Significa abandonar la terminologia corporativa i utilitzar un llenguatge proper als teus usuaris, redactar amb claredat i elegància i donar el format adequat als textos, utilitzant encapçalaments, llistes i paràgrafs. Tot això requereix especialització, així que és molt recomanable que la persona que redacti tingui formació en aquest camp i experiència en el mitjà Internet. Si has d’estalviar en algun aspecte del web, no ho facis en els textos.

Utilitza fotografies de qualitat
Si el teu web ha de mostrar productes, és molt recomanable que inverteixis en un fotògraf que faci fotografies de qualitat professional. La diferència val la pena. Com en el cas dels textos, fer bones fotos és més difícil del que sembla i no n’hi ha prou amb disposar d’una càmera digital. Amb unes bones fotos, a més de donar una bona imatge de la teva empresa, estaràs facilitant a l’usuari informació visual molt valuosa sobre els teus productes.

Planifica la transició cap el nou web
Si el teu web és gran i té força visitants, cal que planifiquis amb compte com faràs la transició de la versió vella a la nova. Has de pensar que hi ha usuaris que són molt conservadors i que no els agrada que d’un dia per l’altre els ho moguin tot de lloc. Per això és recomanable introduir les millores progressivament perquè el canvi sigui menys brusc i informar puntualment als usuaris dels nous canvis i dels avantatges que comporten.

“Vols barats” o “Tarifes baixes”?

Amb quines paraules cercaries bitllets d’avió a bon preu en una pàgina de viatges?. D’acord amb un estudi de la consultora Gerry McGovern, el 99,9% dels britànics ho fa amb ‘vols barats’. Tot i això, hi ha departaments de màrqueting de companyies aèries que continuen preferint l’expressió ‘tarifes baixes’ perquè és menys ‘vulgar’, de manera que molts usuaris no troben la informació que busquen. Conclusió: qui parla el llenguatge de l’usuari, es guanya la seva atenció.

Font: Gerry McGovern

Tens una idea?

Tens una idea per al teu nou web? No et posis límits! A Perception t’ajudem a portar-la a la pràctica. Amb el millor assessorament tecnològic i l’experiència de deu anys treballant a Internet. Pots contactar amb nosaltres a través del web o per telèfon: 93 846 68 93.